Flora dels Everglades: Els manglars

ELS MANGLARS

Manglars

Els manglars es troben a canals costers al voltant del sud de Florida. El terme manglar s’utilitza per identificar diverses espècies d’arbres tolerants a la sal que es desenvolupen en dures condicions. Aquestes espècies se situen sobre terrenys fangosos i inundats.

Manglar roig (caracteritzat per les seves arrels), manglar blanc i manglar negre prosperen en zones de marees on l’aigua dolça dels Everglades es barreja amb l’aigua salada del mar. El Parc Nacional dels Everglades conté la major quantitat de manglars protegits de l’hemisferi.

L’hàbitat dels manglars serveix de refugi estacional de moltes espècies. Durant els mesos secs, aus camallargues paren aquí per nidar i alimentar-se. Durant els mesos d’estiu els boscos de manglars proporcionen la primera línia de defensa contra forts vents i marees de tempestes d’huracans. 

En la meva opinió crec que els manglars són un bon lloc per albergar molts tipus d'ecosistemes i aquests són la base de la cadena alimentària i per tant la supervivència de moltes espècies depèn d'aquests

Bibliografia:

- Everglades - Los ecosistemas: manglares

- Condem: ¿Qué es el ecosistema manglar?

Read More

El cultiu d'arròs als aiguamolls

Cultius d'arròs

Arrossars Albufera

Des de sempre, el humans han transformat les àrees on s’han establert en paisatges culturals on es combinen de manera singular elements naturals i antropogènics.

El cultiu d’arròs n’és un exemple ja que ha creat  un paisatge característic a moltes parts del món. Va ser originat a China i es va estendre per tota Àsia. El cultiu d’arròs va ser l’inici d’una modificació a gran escala dels aiguamolls pels éssers humans. Els arrossars són ecosistemes molt productius i fet una gran aportació al desenvolupament de les societats asiàtiques.

A Binong porten cultivant aquest cereal durant milers d’anys. El cultiu d’arròs juntament amb la cria de peixos proveeixen la població de proteïnes i hidrats de carboni.

Les terrasses de les serralades de Filipines, són un altre exemple d’un paisatge viu, cultural on diverses generacions de camperols han treballat per mantenir les terrasses durant més de 2000 anys. Han estat declarades Patrimoni de la Humanitat.

Als aiguamolls d’aigua dolça del mediterrani fa segles que es cultiva arròs i s’ha creat una cultura culinària especialitzada en aquestes regions. El Parc Nacional de l’Albufera constitueix un dels principals aiguamolls de la península Ibèrica. El cultiu d’arròs és un dels factors que permet el manteniment de la humitat i la supervivència de part de les comunitats biològiques que hi habiten.  

A part de l’arròs, els aiguamolls costers i alguns d’interior han proporcionat sal als humans durant milers d’anys. La sal ha sigut molt important pel paper que feia en la conservació dels aliments i per obtenir diversos productes químics.

Als estuaris, el contacte entre l’aigua dolça del riu i l’aigua marina dóna lloc a un nivell elevat d’elements nutritius per la reproducció natural i la cria de gambetes, gambes i altres crustacis.

En la menva opinió crec que els aiguamolls són un molt bon lloc per conrear cultius degut a les bones condicions d'humitat, nutrients i salinitat del terra.

Bibliografia:

- Los humedales, un paisaje natural

- Importancia del cultivo del arroz en el "Parc Natural de l'Albufera"

Read More

El problema de les plantes invasores: Melaleuca

MELALEUCA

Melaleuca heuglii

Els arbres Melaleuca són natius d’Australia, i en aquest país són ben vistos. Es planten als parcs, són valuosos pels apicultors i tenen un atractiu per aus i ratpenats.

A Florida, però, la Melaleuca és una plaga que afecta especialment als Everglades i voltants on creixen en boscos immensos i eliminen la resta de vegetació. Aquesta espècie creix tant en medi terrestre com aquàtic. 

Els Everglades estaven constituïts majoritàriament sense arbres i amb plantes de tall curt. Poc a poc s’ha anat convertint en un hàbitat completament aliè als animals i plantes que havien evolucionat per viure en clarianes. Durant els 50 anys que la Melaleuca ha estat als Everglades, ha amenaçat l’existència de les marismes.

La Melaleuca produeix molta quantitat de llavors que es convertiran en cultius gairebé impenetrables d’arbres. 

S’estan buscant mètodes per parar la seva expansió. De moment sembla que els pesticides són l’opció més eficaç. Els incendis controlats en realitat ajuden a la propagació de les llavors ja que fa que les càpsules s’obrin i ajuda a que aquestes surtin i s’escampin. Recentment, insectes de control biològic han sigut alliberats en contra de la Melaleuca. Ha de passar un temps per saber els resultats d'aquest mètode.

Descripció de la Melaleuca

Arbre d’uns 30 metres d’alçada. Les fulles són perennes, de tall curt i de forma elíptica. Tenen uns 10 cm de llarg i 2 o 3 cm d’ample. Les flors són blanques i petites. Tenen espines a les puntes de les branques. Els fruits són càpsules llenyoses, curtes i de forma cilíndrica o quadrada amb moltes llavors a l’interior (entre 200 i 300). El tronc és d’un color blanquinós i de varies capes.

En la meva opinió crec que s'haurien d'investigar noves maneres de parar l'avenç de les plagues més resistents com ara la Melaleuca però sense perjudicar a les espècies que es troben al seu voltant.

Bibliografia:

- Center for aquatic and invasive plants

- Melaleuca Quinquenervia

- Everglades - Melaleuca

Read More

El problema de les plantes invasores: Pi Australià

Pi australià

La flora i fauna natives proporcionen la base del paisatge i dels diferents ecosistemes i regions dels país.

La població de moltes plantes natives ha estat reduïda en gran mesura com a resultat de la invasió humana que ha destruït milions d’hectàrees d’hàbitat natural. La invasió de plantes exòtiques són la segona major amenaça per les espècies natives.

Les espècies es consideren no natives quan han estat produïdes més enllà de les conegudes games històriques, és a dir, portades d’altres continents, regions, ecosistemes...

Les següents plantes són espècies exòtiques invasores al Parc Nacional del Everglades. El personal intenta activament eliminar aquestes espècies per protegir les natives i l’hàbitat.

PI AUSTRALIÀ

Va ser introduït a Florida a la dècada del 1800 i plantat àmpliament per estabilitzar canals i produir ombra i fusta.

El pi australià és de ràpid creixement (5-10 peus per any). Grans matolls d’aquesta espècies són capaços de desplaçar dunes natives i vegetació de platja, incloent els manglars. Degut a que les seves arrels són capaces de produir nitrogen, el pi australià pot colonitzar terres pobres en nutrients. Un cop establert, canvia radicalment la llum, la temperatura i la química del terra. Això destrueix l’hàbitat de molts insectes natius i altres animals salvatges. Els productes químics de les fulles de l’arbre poden inhibir el creixement de les plantes que es troben per sota seu i deixen un terra ecològicament estèril. 

En la meva opinió crec que és adient que es controlin les espècies invasores ja que poden arribar a destruir les autòctones fins al punt en que es converteixen en espècies en perill d'extinció.

Bibliografia: 

- Invasoras alienígenas: Las plantas exóticas en los Everglades 

- Everglades: Australian Pine

Read More

Fauna dels Everglades: Cocodril Americà

COCODRIL AMERICÀ

Cocodril americà

Les condicions hidrològiques degradades i la pèrdua de l’hàbitat són els factors més importants que influeixen en el fet que el Parc Nacional Everglades albergui aquests cocodrils. Tot i que el cocodrils adults no tenen depredadors, exceptuant els humans, les seves cries són preses d’altres animals com els óssos rentadors, aus i crancs.

L’alteració els nivells de salinitat a la badia de Florida són un altre factor que porta als cocodrils a establir-se als Everglades.

Els cocodrils americans estan considerats una espècie en perill d’extinció, tot i així, les perspectives de cocodrils a Florida són optimistes i és un clar exemple de conservació d’espècies en perill d’extinció. Les femelles segueixen niant i la població reproductora va augmentant lentament gràcies a les mesures de protecció dels animals i els seus hàbitats establertes.

Alimentació dels cocodrils

Els cocodrils adults s’alimenten de crancs, tortugues, serps i mamífers.

Les cries i els cocodrils petits ho fan de petits peixos, mol·luscs, crustacis i insectes.

La taxa de creixement depèn de la temperatura i disponibilitat dels aliments i la digestió només és possible en un rang de temperatures determinat.

Reproducció dels cocodrils

 Els cocodrils construeixen els seus nius en forats furgats al terra o en muntanyetes formades per algun material vegetal. Els col·loquen en llocs elevats a prop de dipòsits d’aigua salada sense molt corrent per evitar possibles inundacions ja que els ous no poden sobreviure a aquestes per més de 12h. Un cop posats els ous, la femella no pot romandre a prop del niu, però un cop acabada la incubació, aquesta acudeix per obrir el niu i, a vegades, ajudar algunes cries a sortir.

Un aspecte curiós és la determinació del sexe de les cries de cocodril. Aquest fet no es determina en la fecundació, sinó per la temperatura a la qual s’incuben els ous.

Mascles: s’incuben a temperatures entre 31ºC i 32ºC

Femelles: s’incuben a temperatures inferiors a 31ºC

En la meva opinió crec que els cocodrils són caçats furtivament pels humans. Tot i que són considerats els seus únics depredadors, aquesta no és raó per fer ús de la caça massiva d'aquest espècie ja que està arribant a un punt en el qual poc a poc s'està convertint en espècie en perill d'extinció.

Bibliografia:

- Cocodrilos, caimanes y gaviales

- Everglades - Cocodrilo americano: en profundidad

Read More

Fauna dels Everglades: Pantera de Florida

PANTERA DE FLORIDA

Pantera de Florida

Feia anys, l’hàbitat de la pantera de Florida s’estenia per tota la part sud-oest dels Estats Units. Actualment, la pantera de Florida busca refugi als Everglades degut a que el desenvolupament urbà, el creixement de població i conversió de terres agrícoles s’han agrupat per reduir notablement l’espai d’hàbitat de la pantera.

Una de les causes de la progressiva desaparició de les panteres de Florida va ser la persecució que van patir al voltant del 1832. Oferien recompensa per qui les cacés ja que consideraven que eren un perill pels humans, bestiar...

Aquesta espècie va estar a punt d’extingir-se a causa de l’escassetat de diversitat genètica. Per poder salvar-la, van portar pumes de Texas, els quals tenen una semblança genètica amb la pantera de Florida. Aquesta solució va donar resultat i la població de Panteres va començar a augmentar.

Les Panteres prefereixen llocs com ara boscos d’arbres alts respecte altres terres. Les que es desenvolupen en aquesta zona pesen més i són més saludables. En contraposició, les Panteres dels Everglades són més menudes degut a que és una zona d’aiguamolls i elles necessiten terres altes amb el propòsit de prosperar.

El mercuri en les Panteres

Els científics es van adonar de l’amenaça que suposava el mercuri per les Panteres quan va morir la primera femella del parc. Després de diverses proves van determinar que el fetge de l’animal contenia alts nivells de mercuri.

Es va determinar que les principals fonts de mercuri provenien de la contaminació de l’aire d’extracció i fosa de metalls, serveis de carbó, indústria, incineradors de residus...

El mercuri es troba a l’atmosfera i cau en forma de pluja. Aquesta pluja cau sobre les algues i el mercuri s’infiltra en elles. Aquestes algues són el menjar dels peixos i els peixos alimenten els óssos rentadors. Per acabar la cadena alimentària i arribar a la nostra qüestió, la Pantera s’alimenta d’óssos rentadors.

Tenint en compte que el mercuri es va acumulant als teixits de les preses, i sabent que la Pantera es troba a la part  superior de la cadena alimentària, aquesta és la que finalment conté més mercuri en els seus teixits.

En la meva opinió, crec que s'hauria de controlar molt més la contaminació del medi ambient ja que pot provocar estralls tals com la desaparició d'una espècie que a més a més ja es troba en perill d'estinció. És molt important que hi hagi un control dels residus de les indústries causants de gran part de la contaminació de paratges naturals.

Bibliografia: 

- BBC Mundo - Everglades: Especies amenazadas

- Everglades - Florida Phanter

- Everglades de Florida

Read More

Fauna dels Everglades: Tortugues

Everglades National Park

La fauna i la flora dels aiguamolls canvia molt depenent del lloc geogràfic en el que ens trobem, les condicions meteorològiques, factor humà, etc.

És per això que ens centrarem en uns aiguamolls en particular: els Everglades, situats a Florida, EEUU.

Els Everglades han estat considerats una de les meravelles biològiques de tot el món. Té una gran varietat d’espècies que tenen com a “residència” aquest parc. Avui parlarem sobre la fauna del parc, concretament les tortugues.

FAUNA DELS AIGUAMOLLS: LES TORTUGUES

Península Cooter

Tortuga ratllada

Tortuga de terra

De totes les tortugues que es troben al parc, la majoria viuen al pantans i als estancs d’aigua dolça. Les tortugues més comunes són:

              -          Tortuga ratllada, comuna al llarg del camí Anhinga

              -          Cooter península, es troba a Shark Valley

              -          Florida de ventre vermell, que es troba als pantans d’aigua dolça i llacunes

              -          Tortuga de terra, es pot veure per la secció sud-oest  Cape Sable

Feia anys, les tortugues eren molt comunes en el medi aquàtic de Florida, però avui en dia, no es troben en tanta quantitat degut a que els seus llocs de nidificació han estat perturbats.

En la meva opinió, crec que és important assegurar la supervivència d'aquestes espècies que es troben en perill d'extinció, i una bona manera és crean parcs naturals en els quals el troben protegides de l'acció de l'ésser humà. 

Bibliografia: Everglades

Read More

Tipus d'aiguamolls

MANGLARS:

Són el tipus d’aiguamolls considerats com pantans d’aigua salada.

Els manglars són boscos de plantes llenyoses que creixen en llacunes, riberes i costes tropicals protegides de l’onatge. Aquestes agrupacions d’arbres tenen adaptacions que els permeten sobreviure en terrenys amb intrusions d’aigua salada.

Manglar

LACUSTRES

Aiguamolls associats a llacs o llacunes d’aigua dolça. Poden ser permanents o estacionals.

Els sediments que trobem en aquest tipus d’aiguamolls poden ser d’orígens diversos:

1              .       Material introduït per mitjà de corrents fluvials

2              .       Productes de l’erosió de la costa

3              .       Els dipòsits de sorra han estat intervinguts pel vent 

Lacustre

ESTUARI 

Són masses d’aigua semitancades en les quals el nivell de sal és intermedi i variable i es nota fortament la influència de les marees.

Factors que influeixen en la formació

1        .       Factors propis de les condicions geològiques (tipus de roques, forma de la costa...) condicionen la mida de la conca, els sediments dipositats...

2        .       Factors propis de la naturalesa dels processos com corrents de marea, que influeixen en els modes de sedimentació, el tipus d’espècies...

Estuari

Segons els processos marins que actuen a la boca de l’estuari es poden distingir tres tipus

          .       Amb entrada ample i profunda, en les quals es produeix un intercanvi mareal complet

          .       Amb entrades formades per canals estrets en les quals les marees són més tranquiles

          .       Amb l’entrada tancada gairebé tot el temps 

ESCULL DE CORAL 

Són eocosistemes que es formen a la zona nerítica de la regió tropical, part de l’oceà que s’estèn des de la marca baixa de l’aigua fins la plataforma continental.

      Degut a la seva situació estratègica entre la costa i mar obert, serveixen de barrera per protegir els manglars i praderes marines de l’onatge. Al mateix temps, els manglars serveixen per protegir als esculls de la sedimentació i d’aquesta manera són àrees de reproducció de moltes espècies que formen part del seu ecosistema 

Escull de coral

      En la meva opinió, tots aquests tipus d'aiguamolls aporten diversitat al nostre planeta i alberguen ecosistemes molt complexos que comporten la supervivència del nostre planeta.

     Bibliografia: Manglars, Lacustres, Estuari, Escull de coral

Read More

La Convenció Ramsar

Convenció Ramsar

La convenció Ramsar és un tractat intergovernamental que defensa l’acció i la cooperació a favor de l’ús racional i conservació dels aiguamolls i els seus recursos.

Aquest pacte va ser negociat als anys 60 per diferents ONG i països, la preocupació dels quals era la pèrdua i deteriorament en continu ascens dels hàbitats de les aus aquàtiques migratòries que es troben als aiguamolls.

El tractat es va proposar a la ciutat Iraní de Ramsar al 1971 i es va aprovar al 1975. És l’únic tractat que es preocupa per un ecosistema en particular (aiguamolls), i en el qual hi participen països que abasten totes les regions geogràfiques del món.

El propòsit principal de la Convenció és la conservació i l’ús racional dels aiguamolls per mantenir àrees que per la seva singularitat són dignes d’interès per la comunitat internacional. El concepte d’ús racional dels aiguamolls té la base en el manteniment de les característiques ecològiques en benefici de la humanitat.

La Convenció Ramsar ha celebrat les oportunitats d’ampliar la base de recursos de la Convenció y les seves activitats gràcies a les relacions beneficioses amb el sector empresarial.

La Convenció ha col·laborat amb el Grup Danone i Biosphere Connections.

GRUP DANONE ha aportat una gran ajuda financera a la Convenció Ramsar com part dels esforços dirigits a promoure la sensibilitat  entre el públic sobre la importància dels recursos hídrics. Un dels projectes portats a terme són les “Escoles Eivan de Protecció de l’Aigua. Algun dels premis que han rebut són “Premio Especial Eivan” i el “Premio Ramsar a la Conservación de la Naturaleza”.

BIOSPHERE CONNECTIONS la xarxa d’aerolínies Star Alliance ha fet un pacte amb organitzacions que promouen la sostenibilitat ambiental entre les quals es troba la Convenció Ramsar. L’objectiu és promoure la conservació de la biodiversitat i l’ús sostenible dels recursos naturals.

Jo crec que és important que hi hagi institucions que defensin els interessos de paratges naturals i dels ecosistemes que el formen. És bo que rebin subvencions econòmiques per poder portar a terme els seus objectius principals.

Bibliografia

- Ramsar: La convención de Ramsar

- Ramsar: Alianzas con el sector privado

Read More

Importància del manteniment dels aiguamolls

Aiguamolls Uruguay

Els aiguamolls són considerats, segons la “Convenció RASMAR”, com el bressol de diversitat biològica,  fonts d’aigua i productivitat marina més importants del món. Proporcionen recursos naturals de gran importància per la societat i constitueixen l’hàbitat de moltes espècies, és per això que hem de conservar-los i fer-ne un ús responsable.

Aquest tipus de reserva natural fa diferents funcions que beneficien la humanitat com el control d’inundacions, protecció en front tempestes, depuració de les aigües, etc. A través de la retenció i transformació dels sediments i nutrients fan que l’aigua tingui una millor qualitat.

Una de les raons per les quals els aiguamolls han estat millor conservats durant els últims anys és per la importància del proveïment d’aigua dolça per ús domèstic, agrícola o industrials. Donat que l’obtenció d’aigua dolça sembla que serà un dels grans problemes ambientals en els pròxims anys, és molt important que conservem en bon estat els aiguamolls.

FACTORS QUE AMENACEN ELS AIGUAMOLLS

-          Pesca i caça furtiva de les espècies que es troben als ecosistemes

-          Canvi climàtic

-          Contaminació de les aigües

-          Extracció il·legal de les seves aigües

En el meu parer, crec que hauríem de preservar qualsevol tipus de reserva natural del nostre entorn. Moltes d'elles ens proporcionen recursos que tard o d'hora necessitarem al nostre dia a dia i si no les conservem i cuidem quan en tenim l'oportunitat, potser llavors será  massa tard.

    Bibliografia:

    - Grupo de trabajo de recursos acuáticos

    - Alianza sistema de humedales Paraguay-Paraná

Read More