La llegenda del ocell chogui

Ocell

Una jove índia guaraní tenia un fill, el qual no tenia amb qui jugar, la seva única diversió era mirar com volaven els ocells tan lliures i tan amos del cel. A l’indi  li agradava molt enfilar, pujar als tarongers a menjar les bones taronges. La seva mare cada vegada que sortia a treballar li encarregava que no sortís de la casa, ja que podia venir un animal salvatge i fer-li mal. Sempre prometia fer cas, però la major part de les vegades arribava la mare i no trobava al seu fill, que atret pel bosc caminava deambulant per ell.

Un dia el va castigar fortament amb una branca i li va fer prometre no anar més al bosc. Durant molt temps quan la mare tornava ell ja era a casa. Però un dia estava a la part alta d'un taronger mirant el camí per veure venir la seva mare per baixar corrent, però no la va veure arribar. Quan la mare va arribar al seu ranxo i no el va trobar, el va anomenar fort i el nen la va escoltar, volent baixar tan ràpid, els seus petits peus  van relliscar i va caure a terra. La mare no va escoltar quan el nen va caure i en el mateix moment que va tancar els seus ulls per sempre, el seu cos va patir una transformació tal, que es va convertir en un ocell chogüi, com aquells als quals havia admirat tant. Sobre el cap de l’índia que esperava el seu fill, va passar volant i cantant i se'n va anar amb tota la bandada de chogüies.

Segons explica la llegenda l’indi  convertit en chogüi, ve cada dia a casa, acompanya la seva mare a la feina i va als tarongerars a picotejar les taronges que són la seva fruita preferida.

En la meva opinió és un llegenda que et demostra que has d’obeïr a la teva mare perquè si no et passaran coses que no vols, com ara el nen indi es transforma en ocell i ningú mai sabrà  qui és.

Bibliografia: llegenda