Context geogràfic i diccionari de llengües

Aquó podreu trobar totes les entrades de l'Asier Pla.

Formació i origen, Altres

Aquí podreu trobar totes les entrades de l'Alba Mena.

Cinema, Pintura, Literatura i Música

Aquí podreu trobar totes les entrades de la Jennifer Bueno.

Arquitectura i Esports

Aquí podreu trobar totes les entrades de l'Ayrton Barrio.

Tradicions i costums, Esports

Aquí podreu trobar totes les entrades del Mitchell Horcajada.

jueves, 13 de junio de 2013

“El llac dels cignes” de Tchaikovsky.

“El llac dels cignes” es una composició pensada per ballet feta per Tchaikovsky. Es uns dels ballets mes coneguts i interpretats per tot el mon en infinitat de teatres. La seva primera presentació va ser al teatre Bolshói a Moscú,però no va ser fins el 15 de gener de 1895 quan va aconseguir èxit.

Ballet El lago de los cisnes


Aquesta pesa t’invita a imaginar-te una historia. A mesura que els instruments van tocant pots anar visualitzant una escena, cadascuna diferent a l’anterior però amb un sentit comú.

La meva opinió és una de les millors peses d'aquest compositor, on pots sentir aquesta lluita entre el bè i el mal. 

Bibliografia: Wikipedia

"L'estiu" per Joaquín Vayreda.

"L'estiu"
Joaquín Vayreda va nàixer  al 1843 a Girona i va morir al 1894 a Olot. Era un conegut pintor català  i un dels pintors mes importants del segle XIX. Va estudiar Belles Arts en Girona i a  Barcelona on va conèixer a  Martí Alsina. En 1868 es va traslladar a Olot on va crear la seva escola d’ art, dedicat a la pintura paisatgística. Desprès de la tercera guerra carlista es va traslladar a França de 1871 a 1874. Al tornar a Olot es va convertir en el diputat provincial de Girona, al mateix temps que es va guanyar l'èxit com a pintor.


Un dels seus quadres destacats entre altres es “l’estiu”. Un quadre on es pot observar com uns camperols fan la seva feina diària amb el ramat acompanyats d’un paisatge amb basta vegetació i un pantà on es reflexa la estampa. En ell podem  adonar-nos del dia a dia d’aquells anys.

Bibliografia: El HurgadorWikipedia

Flora dels Everglades: Els manglars

ELS MANGLARS

Manglars
Els manglars es troben a canals costers al voltant del sud de Florida. El terme manglar s’utilitza per identificar diverses espècies d’arbres tolerants a la sal que es desenvolupen en dures condicions. Aquestes espècies se situen sobre terrenys fangosos i inundats.

Manglar roig (caracteritzat per les seves arrels), manglar blanc i manglar negre prosperen en zones de marees on l’aigua dolça dels Everglades es barreja amb l’aigua salada del mar. El Parc Nacional dels Everglades conté la major quantitat de manglars protegits de l’hemisferi.


L’hàbitat dels manglars serveix de refugi estacional de moltes espècies. Durant els mesos secs, aus camallargues paren aquí per nidar i alimentar-se. Durant els mesos d’estiu els boscos de manglars proporcionen la primera línia de defensa contra forts vents i marees de tempestes d’huracans. 

En la meva opinió crec que els manglars són un bon lloc per albergar molts tipus d'ecosistemes i aquests són la base de la cadena alimentària i per tant la supervivència de moltes espècies depèn d'aquests

Bibliografia:

La llegenda del ocell chogui

Ocell


Una jove índia guaraní tenia un fill, el qual no tenia amb qui jugar, la seva única diversió era mirar com volaven els ocells tan lliures i tan amos del cel. A l’indi  li agradava molt enfilar, pujar als tarongers a menjar les bones taronges. La seva mare cada vegada que sortia a treballar li encarregava que no sortís de la casa, ja que podia venir un animal salvatge i fer-li mal. Sempre prometia fer cas, però la major part de les vegades arribava la mare i no trobava al seu fill, que atret pel bosc caminava deambulant per ell.

Un dia el va castigar fortament amb una branca i li va fer prometre no anar més al bosc. Durant molt temps quan la mare tornava ell ja era a casa. Però un dia estava a la part alta d'un taronger mirant el camí per veure venir la seva mare per baixar corrent, però no la va veure arribar. Quan la mare va arribar al seu ranxo i no el va trobar, el va anomenar fort i el nen la va escoltar, volent baixar tan ràpid, els seus petits peus  van relliscar i va caure a terra. La mare no va escoltar quan el nen va caure i en el mateix moment que va tancar els seus ulls per sempre, el seu cos va patir una transformació tal, que es va convertir en un ocell chogüi, com aquells als quals havia admirat tant. Sobre el cap de l’índia que esperava el seu fill, va passar volant i cantant i se'n va anar amb tota la bandada de chogüies.

Segons explica la llegenda l’indi  convertit en chogüi, ve cada dia a casa, acompanya la seva mare a la feina i va als tarongerars a picotejar les taronges que són la seva fruita preferida.
En la meva opinió és un llegenda que et demostra que has d’obeïr a la teva mare perquè si no et passaran coses que no vols, com ara el nen indi es transforma en ocell i ningú mai sabrà  qui és.

Bibliografia: llegenda

Arquitectura Barracas Valencianas

La barraca és un edifici típic de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia que servia d'habitatge als pagesos, per la qual cosa se ​​situa en les zones d'hortes de regadiu. Hi ha exemples de barraques a la zona costanera central de la Comunitat Valenciana (aproximadament coincideix amb l'actual zona costanera de la província de València) si bé és molt més freqüent a les comarques que envolten l'albufera de València (Horta de València, la Ribera Alta i la Ribera Baixa), encara que amb la gradual pèrdua d'importància del sector agrícola en l'economia valenciana seu ús ha disminuït bastant. Una altra zona on la barraca és un hàbitat tradicional i del qual queden alguns exemples és la comarca alacantina del Baix Segura del Segura. També hi ha barraques a la comarca del Montsià, sent la barraca l'hàbitat tradicional al Delta de l'Ebre.

Barraca: casa antiga                                                                 Barraca:Barraques (valencianes)









                                                                                                                                                                                                                  


 Opino personal: Els habitatges de la gent valenciana estarien en males condicions ja que agafarien qualsevol cosa que provoques la mort.

Conclusió: No es un lloc molt bo per ha viure.

Cercada:Les barraques (Valencianes)



Els ocells de la nit


Ocells
En el fundo Candelaria cap a l'any 1936, vivia una família que tenia tres filles , la gran tenia 17 anys, la del mig 16 i la menor 15 anys. Una nit van sortir al pati abans d'anar a dormir, va passar una ocell que cantava "Tue-Tue" quan elles ho van escoltar li van dir: "tue-tue", vine demà a casa i et tindrem coses bones, la gran li va oferir pa, la del mig li va dir jo tindré formatge i la menor li va dir: jo et tindré farina torrada, i rient es van ficar al llit.
A la seva mare  no li van dir res.
A l'alba va colpejar  la porta una senyora que venia a visitar-les, les noies es van amagar al veure-la. La senyora va preguntar a la mare per les seves filles, quan la dona les va veure els va dir. "Vinc a buscar el que em vau oferir ahir a la nit". Les noies es van espantar, llavors la mare enutjada les va posar a fer les coses que li van prometre a aquesta dona. La que va oferir formatge va sortir a comprar-lo, la que va oferir farina torrada va haver de fer-la, i la que va oferir pa pastat va haver de pastar. La senyora va esperar fins que tot va estar llest. Es van lliurar amb una por terrible, però la senyora els va donar les gràcies i els va dir "quan escoltin els ocells de la nit amb una salutació de tue-tue, no els molestin no ofereixin coses, perquè l'ofert hauran de complir". Quan se'n va anar les va convidar a que l'acompanyessin fins a la pedra gran que hi havia al carrer, les nenes no van voler i es van quedar molt espantades i van prometre que mai més tornarien a fer el que havien fet.
Aquests ocells apareixen en aquest sector Candelaria cada dimarts i divendres a la nit saludant als habitants del sector.

En la meva opinió és una llegenda que et vol transmetre que no has de  riure’t de ningú ni burlar-te ,  et demostra que has  que complir les coses que dius gràcies a la actitud de la mare.    
Bibliografia: Llegenda

Delta del Danubi (Bulgària, Moldàvia, Romania, Sèrbia i Ucraïna)

Sota Danubi i el Delta del Danubi
Illes Belene a la part del riu Danubi, Bulgaria.
Aquesta àrea compta amb el major canyissar al món. També atreu la major colònia de pelicans fora d'Àfrica. El delta del Danubi alberga més de 300 espècies d'aus, així com 45 espècies de peixos d'aigua dolça en els seus nombrosos llacs i pantans.
El delta alberga més de 1.200 espècies de plantes, així com més de 3.400 espècies de espècies de fauna d'aigua dolça, incloent-n'hi unes 110 de peixos, com l'esturió. L'any 1974, més de la meitat del delta va ser declarada "zona pantanosa d'importància internacional" i designada com a Patrimoni de la humanitat en virtut del Conveni de Ramsar.

Danubi Parc Nacional de planes d'inundació, Àustria
Aquest aiguamoll te d’especial la seva varietat d’espècies de planetes, i també destaca la seva fauna d’aigua dolça,  a més, més de la meitat del delta va ser declarat zona pantanosa d’importància internacional i designada Patrimoni de la Humanitat.

Bibliografia: WWFBatec.

El cultiu d'arròs als aiguamolls

Cultius d'arròs
Arrossars Albufera

Des de sempre, el humans han transformat les àrees on s’han establert en paisatges culturals on es combinen de manera singular elements naturals i antropogènics.

El cultiu d’arròs n’és un exemple ja que ha creat  un paisatge característic a moltes parts del món. Va ser originat a China i es va estendre per tota Àsia. El cultiu d’arròs va ser l’inici d’una modificació a gran escala dels aiguamolls pels éssers humans. Els arrossars són ecosistemes molt productius i fet una gran aportació al desenvolupament de les societats asiàtiques.

A Binong porten cultivant aquest cereal durant milers d’anys. El cultiu d’arròs juntament amb la cria de peixos proveeixen la població de proteïnes i hidrats de carboni.

Les terrasses de les serralades de Filipines, són un altre exemple d’un paisatge viu, cultural on diverses generacions de camperols han treballat per mantenir les terrasses durant més de 2000 anys. Han estat declarades Patrimoni de la Humanitat.

Als aiguamolls d’aigua dolça del mediterrani fa segles que es cultiva arròs i s’ha creat una cultura culinària especialitzada en aquestes regions. El Parc Nacional de l’Albufera constitueix un dels principals aiguamolls de la península Ibèrica. El cultiu d’arròs és un dels factors que permet el manteniment de la humitat i la supervivència de part de les comunitats biològiques que hi habiten.  

A part de l’arròs, els aiguamolls costers i alguns d’interior han proporcionat sal als humans durant milers d’anys. La sal ha sigut molt important pel paper que feia en la conservació dels aliments i per obtenir diversos productes químics.


Als estuaris, el contacte entre l’aigua dolça del riu i l’aigua marina dóna lloc a un nivell elevat d’elements nutritius per la reproducció natural i la cria de gambetes, gambes i altres crustacis.

En la menva opinió crec que els aiguamolls són un molt bon lloc per conrear cultius degut a les bones condicions d'humitat, nutrients i salinitat del terra.

Bibliografia:

Aiguamoll del Parc Nacional Everglades (EUA)

Parc Nacional Everglades. Estany i l'ibis blanc, Florida, Estats Units d'Amèrica
Els Everglades és un dels de secà del món inundat pastures en pedra calcària i més extens pasturatge inundat d'Amèrica del Nord. Aquest aiguamoll és un dels sistemes de tractament d'aigua més eficients de la natura, on les plantes filtren els contaminants de l'aigua de moviment lent, el subministrament d'aigua neta a la badia de Florida, els Cayos de Florida, i els esculls de corall propers.
Amb una superfície de 6.104,8 quilòmetres quadrats, és el tercer parc nacional més gran dels 48 estats contigus després del Parc Nacional de la Vall de la Mort i el Parc Nacional de Yellowstone. 

Parc Nacional del cocodril, aiguamolls, EUA.
En la meva opinió, aquest aiguamoll es bastant impressionant per la quantitat de cocodrils que hi viuen en els aiguamolls, també destaquen les llúdrigues i els manatins del Carib. La flora no es un dels factors importants d'aquest aiguamoll ja que apart de ser molt fèrtil, sempre esta dessecant

Bibliograifa: WWFnps.

Canals: GIRONA "EMBARCADORS AIGUAMOLLS" ROSES



Es tracta d'una zona a l'entrada de ROSES aquesta en una zona privilegiada d'un dels costats dels aiguamolls de l'Emporda envoltat de zona verda i amb aquests canals d'aigua que desemboquen al mar, trobareu una tranquil·litat absoluta 1 capvespre de cinema i una alba digne de fotografiar, no estareu sols ja que com podeu veure és una zona on moltes  tipus furgo pernocten, podeu fins i tot pescar, a més de les mil coses per veure en relació a la fauna, a uns metres ai una ruta en bicicleta que arriba fins Empuriabrava que passa pel mig del dels aiguamolls és una passada  recomanable és una zona que no és de terreny municipal  que no hi ha cap prohibició ni senyal .. a gaudir!! seguir les indicacions del rètol de la foto és fàcil de veure des de la carretera.

Interior: del Canal                                                                                               

                                                              Exterior: del Canal    


Opino personal: Es molt  llar el Riu el seu canal se extens  es bastant gran i el exterior el molt colorit.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...