Context geogràfic i diccionari de llengües

Aquó podreu trobar totes les entrades de l'Asier Pla.

Formació i origen, Altres

Aquí podreu trobar totes les entrades de l'Alba Mena.

Cinema, Pintura, Literatura i Música

Aquí podreu trobar totes les entrades de la Jennifer Bueno.

Arquitectura i Esports

Aquí podreu trobar totes les entrades de l'Ayrton Barrio.

Tradicions i costums, Esports

Aquí podreu trobar totes les entrades del Mitchell Horcajada.

lunes, 10 de junio de 2013

Fauna dels Everglades: Tortugues

Everglades National Park

La fauna i la flora dels aiguamolls canvia molt depenent del lloc geogràfic en el que ens trobem, les condicions meteorològiques, factor humà, etc.

És per això que ens centrarem en uns aiguamolls en particular: els Everglades, situats a Florida, EEUU.

Els Everglades han estat considerats una de les meravelles biològiques de tot el món. Té una gran varietat d’espècies que tenen com a “residència” aquest parc. Avui parlarem sobre la fauna del parc, concretament les tortugues.

FAUNA DELS AIGUAMOLLS: LES TORTUGUES

Península Cooter
Tortuga ratllada










De totes les tortugues que es troben al parc, la majoria viuen al pantans i als estancs d’aigua dolça. Les tortugues més comunes són:

              -          Tortuga ratllada, comuna al llarg del camí Anhinga
              -          Cooter península, es troba a Shark Valley
              -          Florida de ventre vermell, que es troba als pantans d’aigua dolça i llacunes
              -          Tortuga de terra, es pot veure per la secció sud-oest  Cape Sable


Feia anys, les tortugues eren molt comunes en el medi aquàtic de Florida, però avui en dia, no es troben en tanta quantitat degut a que els seus llocs de nidificació han estat perturbats.

En la meva opinió, crec que és important assegurar la supervivència d'aquestes espècies que es troben en perill d'extinció, i una bona manera és crean parcs naturals en els quals el troben protegides de l'acció de l'ésser humà. 

Bibliografia: Everglades

Els aiguamolls en la literatura.

Libros
En la literatura espanyola són abundants les referències als aiguamolls. Així, en l'obra més famosa de la literatura espanyola, "Don Quixot de la Manxa", es descriu amb detall l'origen de les Llacunes de Ruidera.
Anteriorment, en l'Edat Mitjana, importants escriptors espanyols citen alguns d'aquests ecosistemes com Les Taules de Daimiel, la Llacuna de Sanabria, etc. Aquest últim aiguamoll ha estat també rellevant en el folklore espanyol.

Casi sempre s’utilitza els ambients de aiguamolls, pantans, llacs, etc per a escenaris y libres de misteri, assassinats o policíacs.

Canals: L'Ebre





Naixement: 
Tradicionalment s'establia a la deu de Fontibre (del llatí Fontas Iberi, "fonts de l'Ebre"), a Cantàbria, a 880 m         d'altitud. Actualment es fixa a les fonts del riu Híjar, a la serra de Peña Labra, a 1.980 m, ja que l'aigua que brolla a Fontibre és una surgència de l'Híjar.
                                                                                            


Canals:
Les seves aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'Imperial, el Tauste i, al tram final, els canals de la Dreta i l'Esquerra de l'Ebre, que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta pateixi un fenomen deregressió, ja que aturen els sediments que haurien d'arribar a la desembocadura. 







Diccionari de llengües





Definicions
 Aiguamoll: és una extenció de terreny coberta d'aigua que es forma a la costa.
 Aigua: Compost d'hidrogen i oxigen de fórmula H2O.
 Escull: Banc format al mar per roques, corals, etc.
 Pantà: Sector de terreny impermeable i planer, recobert per un mantell d'aigües poc profundes, sovint  fangoses.
 Llac: Acumulació d'aigua, d'alguna extensió, situada en una depressió a l'interior dels continents.
 Anellament: Sistema de marcatge que consisteix a posar anelles a les potes o en altres llocs d’un animal per tal de reconèixer-lo.
 Pesca: Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l'home agafa peixos de l'aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d'altres éssers que hi viuen.
 Manglar: Formació vegetal constituïda bàsicament per mangles o per una altra espècie arbòria afí.
 Delta: Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura. 
Bibliografia: Google traductorEnciclopedia

Snorkel

Snorkel
Snorkel


El snorkel és una immersió lleugera, és una modalitat del busseig, es la manera mes senzilla de bussejar. El snorkel ho pot practicar qualsevol persona que sàpiga nedar i que tingui un estat físic acceptable  per a poder fer la pràctica d’aquest esport. El snorkel que és el tub pot ser dissenyat de dues maneres, una pot ser el snorkel obert amb el qual no et permetrà  capbussar-te. Ho pot ser un snorkel equipat amb vàlvula de bloqueig que et permetrà fer immersions. El snorkel el pots practicar en molts llocs no ha de ser només en el mar, ho pots practicar en esculls, llacs, etc. Sempre ha d’estar l’aigua calmada i neta,  perquè si ho practiques en aigües tèrboles la teva visibilitat queda anul·lada al mínim. En la meva opinió el snorkel es un esport molt interessant i molt bonic perquè observes la naturalesa des de molt prop i és molt fàcil de fer, només amb unes ulleres i un tub pots practicar el snorkel.  

Bibliografia: Snorkel

Tipus d'aiguamolls

MANGLARS:

Són el tipus d’aiguamolls considerats com pantans d’aigua salada.

Els manglars són boscos de plantes llenyoses que creixen en llacunes, riberes i costes tropicals protegides de l’onatge. Aquestes agrupacions d’arbres tenen adaptacions que els permeten sobreviure en terrenys amb intrusions d’aigua salada.

Manglar
LACUSTRES

Aiguamolls associats a llacs o llacunes d’aigua dolça. Poden ser permanents o estacionals.
Els sediments que trobem en aquest tipus d’aiguamolls poden ser d’orígens diversos:

1              .       Material introduït per mitjà de corrents fluvials
2              .       Productes de l’erosió de la costa
3              .       Els dipòsits de sorra han estat intervinguts pel vent 

ESTUARI 
Són masses d’aigua semitancades en les quals el nivell de sal és intermedi i variable i es nota fortament la influència de les marees.

Factors que influeixen en la formació
1        .       Factors propis de les condicions geològiques (tipus de roques, forma de la costa...) condicionen la mida de la conca, els sediments dipositats...
2        .       Factors propis de la naturalesa dels processos com corrents de marea, que influeixen en els modes de sedimentació, el tipus d’espècies...
Estuari

Segons els processos marins que actuen a la boca de l’estuari es poden distingir tres tipus
          .       Amb entrada ample i profunda, en les quals es produeix un intercanvi mareal complet
          .       Amb entrades formades per canals estrets en les quals les marees són més tranquiles
          .       Amb l’entrada tancada gairebé tot el temps 

ESCULL DE CORAL 
Són eocosistemes que es formen a la zona nerítica de la regió tropical, part de l’oceà que s’estèn des de la marca baixa de l’aigua fins la plataforma continental.
      Degut a la seva situació estratègica entre la costa i mar obert, serveixen de barrera per protegir els manglars i praderes marines de l’onatge. Al mateix temps, els manglars serveixen per protegir als esculls de la sedimentació i d’aquesta manera són àrees de reproducció de moltes espècies que formen part del seu ecosistema 

Escull de coral
      En la meva opinió, tots aquests tipus d'aiguamolls aporten diversitat al nostre planeta i alberguen ecosistemes molt complexos que comporten la supervivència del nostre planeta.



     Bibliografia: Manglars, Lacustres, Estuari, Escull de coral


Musica per als aiguamolls

Música per els aiguamolls
El 2 de febrer de fa dos anys, en el dia internacional dels aiguamolls, es va celebrar una convenció musical per celebrar i reivindicar la preservació y protecció dels aiguamolls.


Es va celebrar en Mèxic, en Santa Cruz Huatulco Oaxaca, hi van participar aproximadament 145 persones y van actuar musics com Los Ñeros con Chelo Vaca, Fernando Amaya, Chebo Villalobos, Jarocho Reggae, Taumbú, Ecos, Día 7, Volcano, Pócima.

Em sembla veritablement un acte molt altruista i solidari a favor de un medi natural tan poc conegut com els aiguamolls, però a la seva vegada tan important per a el medi. 

Música por los humedales

L'anellament

L'anellament


L'anellament científic d'ocells és un mètode d'estudi basat en el marcatge individual de les aus. Qualsevol registre d'un ocell anellat, ja sigui a través de la seva recaptura i posterior alliberament, o bé per la seva recuperació final un cop mort, ens oferirà una gran quantitat d'informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaçaments. L’anellament no afecta als ocells, és essencial que els ocells no es vegin afectats per la manipulació i per l'anella. Els ocells són capturats per ser anellats de maneres molt diverses. Molts són anellats al niu quan són pollets, la qual cosa és molt valuosa ja que ens dóna una informació molt precisa de la seva edat i el seu origen. El mètode més utilitzat per anellar ocells completament crescuts és la xarxa japonesa. En la meva opinió l’anellament es molt útil per recopilar informació sobre els ocells i poder saber-ne cada cop més sobre ells.

Bibliografia:anellament 

Principals aiguamolls del món (França)


Foto del aiguamoll Camarga, França.
Al sud de França, a la regió de Roine-Delta es reuneix el gust exòtic de la sabana d'aiguamolls. Al voltan de 350.000 hectàrees de grandària,la Camarga és una regió fascinant de diferents configuracions topogràficas barreja maravellosament en un lloc relaxan, amb molt per veure i experimentar.

Aquest lloc sens dubte té un cert je ne sais quoi! La Camarga abasta el delta del Riu Rhone, al sud-est de França. Aproximadament un terç de la Camarga esta coberta de llacs o pantans. És un dels millors aiguamolls de Europa per l'observació d'aus. Els seus estanys de salmorra proporcionen un dels pocs habitatges europeus per als flamencs. També es famós per animals com els bous i els cavalls de Camarga.

Multitud de majors flamencs alimentant-se en la posta de sol. Camarga,  França.
Cavalls al aiguamoll Camarga, França.
En la meva opinio, aquest aiguamoll es una de les parts més boniques de França, te un paisatge molt impresionant, apart es increible les diverses especies d'aus migratories, especialment els flamecs rosats, els cavalls blancs i els bous. 

Bibliografia: WWFThe circumference

Pesca




L’interès de la pesca  està motivat per moltes circumstàncies. Prové de la seua llarga tradició, de la seua adaptació al medi, de la seua identificació secular amb la societat on es desenvolupa. Resulta també de les peculiaritats de la
seua pràctica, que la diferencien d’altres formes de pesca mediterrànies. De les seues antigues estructures organitzatives. Dels seus arts, el seu llenguatge, els seus símbols propis… I de molts altres valors que cal protegir i donar a conèixer.

La pesca tradicional té  a més, l’interès especial de ser una realitat cultural amenaçada, manifestació residual d’unes maneres de vida que el progrés i els canvis socials han anat fent desaparèixer. Proposar la seua declaració com Bé d’Interès Cultural ha de ser el primer pas per a la seua conservació.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...