La llegenda del ocell chogui

Ocell

Una jove índia guaraní tenia un fill, el qual no tenia amb qui jugar, la seva única diversió era mirar com volaven els ocells tan lliures i tan amos del cel. A l’indi  li agradava molt enfilar, pujar als tarongers a menjar les bones taronges. La seva mare cada vegada que sortia a treballar li encarregava que no sortís de la casa, ja que podia venir un animal salvatge i fer-li mal. Sempre prometia fer cas, però la major part de les vegades arribava la mare i no trobava al seu fill, que atret pel bosc caminava deambulant per ell.

Un dia el va castigar fortament amb una branca i li va fer prometre no anar més al bosc. Durant molt temps quan la mare tornava ell ja era a casa. Però un dia estava a la part alta d'un taronger mirant el camí per veure venir la seva mare per baixar corrent, però no la va veure arribar. Quan la mare va arribar al seu ranxo i no el va trobar, el va anomenar fort i el nen la va escoltar, volent baixar tan ràpid, els seus petits peus  van relliscar i va caure a terra. La mare no va escoltar quan el nen va caure i en el mateix moment que va tancar els seus ulls per sempre, el seu cos va patir una transformació tal, que es va convertir en un ocell chogüi, com aquells als quals havia admirat tant. Sobre el cap de l’índia que esperava el seu fill, va passar volant i cantant i se'n va anar amb tota la bandada de chogüies.

Segons explica la llegenda l’indi  convertit en chogüi, ve cada dia a casa, acompanya la seva mare a la feina i va als tarongerars a picotejar les taronges que són la seva fruita preferida.

En la meva opinió és un llegenda que et demostra que has d’obeïr a la teva mare perquè si no et passaran coses que no vols, com ara el nen indi es transforma en ocell i ningú mai sabrà  qui és.

Bibliografia: llegenda

Read More

Els ocells de la nit

Ocells

En el fundo Candelaria cap a l'any 1936, vivia una família que tenia tres filles , la gran tenia 17 anys, la del mig 16 i la menor 15 anys. Una nit van sortir al pati abans d'anar a dormir, va passar una ocell que cantava "Tue-Tue" quan elles ho van escoltar li van dir: "tue-tue", vine demà a casa i et tindrem coses bones, la gran li va oferir pa, la del mig li va dir jo tindré formatge i la menor li va dir: jo et tindré farina torrada, i rient es van ficar al llit.

A la seva mare  no li van dir res.
A l'alba va colpejar  la porta una senyora que venia a visitar-les, les noies es van amagar al veure-la. La senyora va preguntar a la mare per les seves filles, quan la dona les va veure els va dir. "Vinc a buscar el que em vau oferir ahir a la nit". Les noies es van espantar, llavors la mare enutjada les va posar a fer les coses que li van prometre a aquesta dona. La que va oferir formatge va sortir a comprar-lo, la que va oferir farina torrada va haver de fer-la, i la que va oferir pa pastat va haver de pastar. La senyora va esperar fins que tot va estar llest. Es van lliurar amb una por terrible, però la senyora els va donar les gràcies i els va dir "quan escoltin els ocells de la nit amb una salutació de tue-tue, no els molestin no ofereixin coses, perquè l'ofert hauran de complir". Quan se'n va anar les va convidar a que l'acompanyessin fins a la pedra gran que hi havia al carrer, les nenes no van voler i es van quedar molt espantades i van prometre que mai més tornarien a fer el que havien fet.
Aquests ocells apareixen en aquest sector Candelaria cada dimarts i divendres a la nit saludant als habitants del sector.

En la meva opinió és una llegenda que et vol transmetre que no has de  riure’t de ningú ni burlar-te ,  et demostra que has  que complir les coses que dius gràcies a la actitud de la mare.    

Bibliografia: Llegenda

Read More

La Cocollona

Cocollona

Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retria la vida que portaven.

Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel·la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li va anar sortint a tot el cos unes escates fins quedar convertida en un cocodril. Però degut a la seva santedat i puresa d’ànima també li van sortir de l’esquena unes meravelloses ales de papallona de bonics colors transformant-se en Cocollona.

Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar molt a prop d’on havia estat empresonada. Diuen que solament les nits de lluna plena, cap a l’alba, els gironins sensibles, poden veure el fantasma de la Cocollona nedant riu amunt i avall fins que surt el primer raig de llum.

Bibliografia: Llegendes 

Read More

La llegenda del bruel

Bruel

«S’explica que durant l’edat mitjana, en temps del comte d’Empúries Ponç Hug, va haver-hi, una vegada, una pèssima anyada agrícola. El comte, amb un gran sentit de justícia, va manar que se li entregués tot el gra recollit a la vila, per repartir-lo entre tots els seus súbdits, i evitar així la fam entre els més pobres. Un ric home del paratge, de molta nomenada, va voler fer la llei pel seu cantó, i va agafar tot el blat que va poder arreplegar i el va carregar en una carreta tirada per bous. De Castelló volia anar cap a Roses on l’esperava un vaixell per embarcar ben lluny, però havia d’anar-hi en negra nit per no ser descobert, i havia de travessar la zona dels estanys. En arribar-hi, els bous van començar a enfonsar-se, i com més descarregava més s’enfonsava en el llot de la maresma, fins que blat, bous, carreta i ric home van desaparèixer engolits pels fangs. Des d’aleshores, del fons de les aigües dels estanys se senten els planys dels bous, com a record de la malifeta.» Aquest crit, autènticament, és el del mascle del bitó, a l’època de zel. Aquesta mena d’udol de bou, que surt dels estanys, es va deixar de sentir a partir dels anys seixanta en què aquest ocell va desaparèixer, però d’ençà la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el bruel torna a sentir-se. Gràcies a la protecció, el bitó torna a criar en aquesta zona i s’ha aconseguit, així, fer reviure la llegenda. 

Bibliografia: Bruel

Read More