Context geogràfic i diccionari de llengües

Aquó podreu trobar totes les entrades de l'Asier Pla.

Formació i origen, Altres

Aquí podreu trobar totes les entrades de l'Alba Mena.

Cinema, Pintura, Literatura i Música

Aquí podreu trobar totes les entrades de la Jennifer Bueno.

Arquitectura i Esports

Aquí podreu trobar totes les entrades de l'Ayrton Barrio.

Tradicions i costums, Esports

Aquí podreu trobar totes les entrades del Mitchell Horcajada.

miércoles, 12 de junio de 2013

"Espíritu del humedal"

ESPÍRITU DEL HUMEDAL

Espíritu del humedal
“Espíritu del humedal” es un curtmetratge xilè, una historia basada en la situació de contaminació que pateix el riu Lluta on es relata la relació d’un pare Chinchorro i el seu fill. A traves d’ells es transmet el respecte i la importància de cuidar aquet ecosistema.

Aquet curtmetratge a sigut nominat en 5 categories en el Festival de Cine de Greenville 2013 entre les que inclou nominació a millor pel·lícula indígena, millor pel·lícula verda, millor pel·lícula llatina, millor pel·lícula internacional i millor pel·lícula espiritual.

En la meva opinió penso que la pel·lícula expressa una gran sensibilització i respecte amb el medi.

El problema de les plantes invasores: Melaleuca

MELALEUCA
Els arbres Melaleuca són natius d’Australia, i en aquest país són ben vistos. Es planten als parcs, són valuosos pels apicultors i tenen un atractiu per aus i ratpenats.
A Florida, però, la Melaleuca és una plaga que afecta especialment als Everglades i voltants on creixen en boscos immensos i eliminen la resta de vegetació. Aquesta espècie creix tant en medi terrestre com aquàtic. 
Els Everglades estaven constituïts majoritàriament sense arbres i amb plantes de tall curt. Poc a poc s’ha anat convertint en un hàbitat completament aliè als animals i plantes que havien evolucionat per viure en clarianes. Durant els 50 anys que la Melaleuca ha estat als Everglades, ha amenaçat l’existència de les marismes.
La Melaleuca produeix molta quantitat de llavors que es convertiran en cultius gairebé impenetrables d’arbres. 
S’estan buscant mètodes per parar la seva expansió. De moment sembla que els pesticides són l’opció més eficaç. Els incendis controlats en realitat ajuden a la propagació de les llavors ja que fa que les càpsules s’obrin i ajuda a que aquestes surtin i s’escampin. Recentment, insectes de control biològic han sigut alliberats en contra de la Melaleuca. Ha de passar un temps per saber els resultats d'aquest mètode.

Descripció de la Melaleuca

Arbre d’uns 30 metres d’alçada. Les fulles són perennes, de tall curt i de forma elíptica. Tenen uns 10 cm de llarg i 2 o 3 cm d’ample. Les flors són blanques i petites. Tenen espines a les puntes de les branques. Els fruits són càpsules llenyoses, curtes i de forma cilíndrica o quadrada amb moltes llavors a l’interior (entre 200 i 300). El tronc és d’un color blanquinós i de varies capes.

En la meva opinió crec que s'haurien d'investigar noves maneres de parar l'avenç de les plagues més resistents com ara la Melaleuca però sense perjudicar a les espècies que es troben al seu voltant.

Bibliografia:

"Entre el Cel i la Terra" en pro dels Aiguamolls de l'Empordà.

Entre el cel i la terra
El parc Nacional dels Aiguamolls de l’Empordà celebra que el Parlament de Catalunya declares fa 30 anys les 4.713 hectàrees de terreny submergit en aigües dels rius Muga, Fluvià, Ter i Daró.
En 1976 va començar la lluita dels Aiguamolls de l'Empordà. La constructora Port Llevant pretenia construir un complex immobiliari que devastaria gran part dels aiguamolls, però aquesta acció va ser paralitzada i detinguda per un grup de nois molt familiaritzats amb la zona, liderats per Jordi Sargatal.
Per a recordar i homenejar aquesta victòria un conjunt de nois han filmat un documental mostrant la impressionant vegetació i fauna pròpies de l’Empordà.
Els mateixos organitzadors de aquet documental han fundat una campanya “crowdfunding” en Verkami per recaptar diners per a finalitzar el projecte. Volen recaptar 12.000€ per millorar la qualitat de imatge i poder oferir nous plans. D’aquestos 12.000€ han aconseguit 6.000€ en 7 dies.
El projecte esta previst que en octubre sigui emes en TV3 el documental “Entre el cel i la terra”.


En la meva opinió es una manera molt bonica de homenatjar a aquet medi i a tots els que van lluitar per ell.

Bibliografia: El periodico, Verkami

La Cocollona

Cocollona


Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retria la vida que portaven.
Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel·la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li va anar sortint a tot el cos unes escates fins quedar convertida en un cocodril. Però degut a la seva santedat i puresa d’ànima també li van sortir de l’esquena unes meravelloses ales de papallona de bonics colors transformant-se en Cocollona.
Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar molt a prop d’on havia estat empresonada. Diuen que solament les nits de lluna plena, cap a l’alba, els gironins sensibles, poden veure el fantasma de la Cocollona nedant riu amunt i avall fins que surt el primer raig de llum.

Bibliografia: Llegendes 

Principals aiguamolls del món (Índia)

Recessos de Kerala, Índia

Llac sud, Kerala, Índia.
Els recessos de Kerala són una cadena de llacunes i llacs que s'estén paral·lela a la costa del Mar Aràbic a l'estat de Kerala al sud de l'Índia. La xarxa inclou cinc grans llacs units per canals, alimentat per 38 rius. Les aigües estancades són la llar de moltes espècies úniques de la vida aquàtica, incloent crancs, granotes, aus aquàtiques i animals com les llúdrigues i tortugues. La zona s'està convertint en un popular destí turístic amb diversos Kettuvallams grans (vaixells tradicionals d'arròs ara convertits en hotels flotants) creuant les vies navegables.


Turistes en un vaixell entre lotus al llac Vembanad, Kerala, Índia.
Aquest aiguamoll es impressionant per el extens que es, esta unit amb 5 llacs alimentats per 38 rius diferents, apart te molta varietat d’animals, als aiguamolls de Kerala viuen moltes espècies de vida aquàtica, com els crancs i les granotes.

Bibliografia: WWF, Muztag, 

La llegenda del bruel

Bruel




«S’explica que durant l’edat mitjana, en temps del comte d’Empúries Ponç Hug, va haver-hi, una vegada, una pèssima anyada agrícola. El comte, amb un gran sentit de justícia, va manar que se li entregués tot el gra recollit a la vila, per repartir-lo entre tots els seus súbdits, i evitar així la fam entre els més pobres. Un ric home del paratge, de molta nomenada, va voler fer la llei pel seu cantó, i va agafar tot el blat que va poder arreplegar i el va carregar en una carreta tirada per bous. De Castelló volia anar cap a Roses on l’esperava un vaixell per embarcar ben lluny, però havia d’anar-hi en negra nit per no ser descobert, i havia de travessar la zona dels estanys. En arribar-hi, els bous van començar a enfonsar-se, i com més descarregava més s’enfonsava en el llot de la maresma, fins que blat, bous, carreta i ric home van desaparèixer engolits pels fangs. Des d’aleshores, del fons de les aigües dels estanys se senten els planys dels bous, com a record de la malifeta.» Aquest crit, autènticament, és el del mascle del bitó, a l’època de zel. Aquesta mena d’udol de bou, que surt dels estanys, es va deixar de sentir a partir dels anys seixanta en què aquest ocell va desaparèixer, però d’ençà la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el bruel torna a sentir-se. Gràcies a la protecció, el bitó torna a criar en aquesta zona i s’ha aconseguit, així, fer reviure la llegenda. 

Bibliografia: Bruel

El problema de les plantes invasores: Pi Australià

Pi australià
La flora i fauna natives proporcionen la base del paisatge i dels diferents ecosistemes i regions dels país.
La població de moltes plantes natives ha estat reduïda en gran mesura com a resultat de la invasió humana que ha destruït milions d’hectàrees d’hàbitat natural. La invasió de plantes exòtiques són la segona major amenaça per les espècies natives.
Les espècies es consideren no natives quan han estat produïdes més enllà de les conegudes games històriques, és a dir, portades d’altres continents, regions, ecosistemes...
Les següents plantes són espècies exòtiques invasores al Parc Nacional del Everglades. El personal intenta activament eliminar aquestes espècies per protegir les natives i l’hàbitat.

PI AUSTRALIÀ
Va ser introduït a Florida a la dècada del 1800 i plantat àmpliament per estabilitzar canals i produir ombra i fusta.

El pi australià és de ràpid creixement (5-10 peus per any). Grans matolls d’aquesta espècies són capaços de desplaçar dunes natives i vegetació de platja, incloent els manglars. Degut a que les seves arrels són capaces de produir nitrogen, el pi australià pot colonitzar terres pobres en nutrients. Un cop establert, canvia radicalment la llum, la temperatura i la química del terra. Això destrueix l’hàbitat de molts insectes natius i altres animals salvatges. Els productes químics de les fulles de l’arbre poden inhibir el creixement de les plantes que es troben per sota seu i deixen un terra ecològicament estèril. 

En la meva opinió crec que és adient que es controlin les espècies invasores ja que poden arribar a destruir les autòctones fins al punt en que es converteixen en espècies en perill d'extinció.

Bibliografia: 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...