Context geogràfic i diccionari de llengües

Aquó podreu trobar totes les entrades de l'Asier Pla.

Formació i origen, Altres

Aquí podreu trobar totes les entrades de l'Alba Mena.

Cinema, Pintura, Literatura i Música

Aquí podreu trobar totes les entrades de la Jennifer Bueno.

Arquitectura i Esports

Aquí podreu trobar totes les entrades de l'Ayrton Barrio.

Tradicions i costums, Esports

Aquí podreu trobar totes les entrades del Mitchell Horcajada.

miércoles, 12 de junio de 2013

La Cocollona

Cocollona


Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retria la vida que portaven.
Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel·la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li va anar sortint a tot el cos unes escates fins quedar convertida en un cocodril. Però degut a la seva santedat i puresa d’ànima també li van sortir de l’esquena unes meravelloses ales de papallona de bonics colors transformant-se en Cocollona.
Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar molt a prop d’on havia estat empresonada. Diuen que solament les nits de lluna plena, cap a l’alba, els gironins sensibles, poden veure el fantasma de la Cocollona nedant riu amunt i avall fins que surt el primer raig de llum.

Bibliografia: Llegendes 

Principals aiguamolls del món (Índia)

Recessos de Kerala, Índia

Llac sud, Kerala, Índia.
Els recessos de Kerala són una cadena de llacunes i llacs que s'estén paral·lela a la costa del Mar Aràbic a l'estat de Kerala al sud de l'Índia. La xarxa inclou cinc grans llacs units per canals, alimentat per 38 rius. Les aigües estancades són la llar de moltes espècies úniques de la vida aquàtica, incloent crancs, granotes, aus aquàtiques i animals com les llúdrigues i tortugues. La zona s'està convertint en un popular destí turístic amb diversos Kettuvallams grans (vaixells tradicionals d'arròs ara convertits en hotels flotants) creuant les vies navegables.


Turistes en un vaixell entre lotus al llac Vembanad, Kerala, Índia.
Aquest aiguamoll es impressionant per el extens que es, esta unit amb 5 llacs alimentats per 38 rius diferents, apart te molta varietat d’animals, als aiguamolls de Kerala viuen moltes espècies de vida aquàtica, com els crancs i les granotes.

Bibliografia: WWF, Muztag, 

La llegenda del bruel

Bruel




«S’explica que durant l’edat mitjana, en temps del comte d’Empúries Ponç Hug, va haver-hi, una vegada, una pèssima anyada agrícola. El comte, amb un gran sentit de justícia, va manar que se li entregués tot el gra recollit a la vila, per repartir-lo entre tots els seus súbdits, i evitar així la fam entre els més pobres. Un ric home del paratge, de molta nomenada, va voler fer la llei pel seu cantó, i va agafar tot el blat que va poder arreplegar i el va carregar en una carreta tirada per bous. De Castelló volia anar cap a Roses on l’esperava un vaixell per embarcar ben lluny, però havia d’anar-hi en negra nit per no ser descobert, i havia de travessar la zona dels estanys. En arribar-hi, els bous van començar a enfonsar-se, i com més descarregava més s’enfonsava en el llot de la maresma, fins que blat, bous, carreta i ric home van desaparèixer engolits pels fangs. Des d’aleshores, del fons de les aigües dels estanys se senten els planys dels bous, com a record de la malifeta.» Aquest crit, autènticament, és el del mascle del bitó, a l’època de zel. Aquesta mena d’udol de bou, que surt dels estanys, es va deixar de sentir a partir dels anys seixanta en què aquest ocell va desaparèixer, però d’ençà la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el bruel torna a sentir-se. Gràcies a la protecció, el bitó torna a criar en aquesta zona i s’ha aconseguit, així, fer reviure la llegenda. 

Bibliografia: Bruel

El problema de les plantes invasores: Pi Australià

Pi australià
La flora i fauna natives proporcionen la base del paisatge i dels diferents ecosistemes i regions dels país.
La població de moltes plantes natives ha estat reduïda en gran mesura com a resultat de la invasió humana que ha destruït milions d’hectàrees d’hàbitat natural. La invasió de plantes exòtiques són la segona major amenaça per les espècies natives.
Les espècies es consideren no natives quan han estat produïdes més enllà de les conegudes games històriques, és a dir, portades d’altres continents, regions, ecosistemes...
Les següents plantes són espècies exòtiques invasores al Parc Nacional del Everglades. El personal intenta activament eliminar aquestes espècies per protegir les natives i l’hàbitat.

PI AUSTRALIÀ
Va ser introduït a Florida a la dècada del 1800 i plantat àmpliament per estabilitzar canals i produir ombra i fusta.

El pi australià és de ràpid creixement (5-10 peus per any). Grans matolls d’aquesta espècies són capaços de desplaçar dunes natives i vegetació de platja, incloent els manglars. Degut a que les seves arrels són capaces de produir nitrogen, el pi australià pot colonitzar terres pobres en nutrients. Un cop establert, canvia radicalment la llum, la temperatura i la química del terra. Això destrueix l’hàbitat de molts insectes natius i altres animals salvatges. Els productes químics de les fulles de l’arbre poden inhibir el creixement de les plantes que es troben per sota seu i deixen un terra ecològicament estèril. 

En la meva opinió crec que és adient que es controlin les espècies invasores ja que poden arribar a destruir les autòctones fins al punt en que es converteixen en espècies en perill d'extinció.

Bibliografia: 

Principals aiguamolls del món (Austràlia)

Els aiguamolls de Kakadu, Australia

Plana d'inundació del riu Alligator, Territori del Nord, Parc Nacional de Kakadu, Austràlia.
El Parc Nacional de Kakadu és un parc molt divers aproximadament a la meitat de la mida de Suïssa, es troba al Territori del Nord d'Austràlia. Els cocodrils d'aigua dolça i salada dormen a les riberes dels nombrosos rius i billabongs la major part del dia, però també es pot veure surant o nedant per l'aigua. Uns dels paisatges més coneguts de Kakadu és l'Aigua Groga. Situat a prop de la petita ciutat de Cooinda, Aigua Groc és llar de cocodrils, cavalls salvatges, búfals i altres animals salvatges. El Billabong inunda altres cursos d'aigua durant la temporada tropical i s’uneixen, també atrau milions d'aus migratòries cada any.

Magpie goose, Parc Nacional de Kakadu, Territori del Nord, Asutràlia.
En la meva opinió, aquest aiguamoll es molt bonic, però nomes en la temporada de pluges, ja que en aquesta temporada kilòmetres i kilòmetres del parc queden completament submergits i comença a formar-se un llit de planes aquàtiques i es converteix en el lloc preferit pels rèptils, entre ells el gran cocodril “saltwater” i els cocodrils d’aigua dolça. La rara tortuga coll de serp també troba amagatall en aquest indret. Les aus aquàtiques són presents arreu.

Bibliografia: WWF, Muztag

Arquitectura: puentes medievales

Puente de Covatillas. Segovia
El creixent interès pel patrimoni medieval s'ha estès no només a edificis religiosos sinó també als civils i militars. En aquest panorama cal esmentar l'important valor dels ponts medievals, des de molt diversos punts de vista: arquitectònic, històric, econòmic, simbòlic i per descomptat, estètic.
Molts d'aquells ponts construït durant els segles medievals han perdut la seva utilitat primitiva, però segueixen sent una sorpresa visual de primer ordre per a qui es topa amb ells, sobretot si-com sol succeir-es troben en bells paratges rurals, com el de la foto lateral (Pont de Covatillas, entre Torreiglesias Peñasrrubias de Pirón - Segòvia).

                                                           
                                                                                                                         Pont medieval

Canals Volga



Es el riu més gran i cabalós d'Europa. Amb els seus afluents, rega més d'un terç de la superfície de la Rússia europea. El Volga neix als turons de Valdai a 228 metres d'altitud, els canals que transporten el aigua pasen per els seguents llocs: entre Moscou i Sant Petersburg i desemboca al mar Caspi després d'un llarg recorregut de 3.700 km. El Volga és navegable en gairebé tot el seu recorregut gràcies a les enormes obres de condicionament realitzades fonamentalment durant la segona meitat del segle XX. La seva conca hidrogràfica, amb una superfície de 1.350.000 km ², és la 18 º major del món (per extensió és més gran que el Perú, el 19è país més gran del món) aplega un gran mosaic de pobles. La vall del Volga concentra des de la II Guerra Mundial una part important de les activitats industrials de Rússia. El Volga exerceix també un gran paper en l'imaginari rus i va inspirar nombroses novel · les i cançons russes (Els remers del Volga).

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...