Des de sempre, el humans han transformat les
àrees on s’han establert en paisatges culturals on es combinen de manera
singular elements naturals i antropogènics.
El cultiu d’arròs n’és un exemple ja que ha
creat un paisatge característic a moltes
parts del món. Va ser originat a China i es va estendre per tota Àsia. El
cultiu d’arròs va ser l’inici d’una modificació a gran escala dels aiguamolls
pels éssers humans. Els arrossars són ecosistemes molt productius i fet una
gran aportació al desenvolupament de les societats asiàtiques.
A Binong porten cultivant aquest cereal durant
milers d’anys. El cultiu d’arròs juntament amb la cria de peixos proveeixen la
població de proteïnes i hidrats de carboni.
Les terrasses de les serralades de Filipines,
són un altre exemple d’un paisatge viu, cultural on diverses generacions de
camperols han treballat per mantenir les terrasses durant més de 2000 anys. Han
estat declarades Patrimoni de la Humanitat.
Als aiguamolls d’aigua dolça del mediterrani fa
segles que es cultiva arròs i s’ha creat una cultura culinària especialitzada
en aquestes regions. El Parc Nacional de l’Albufera constitueix un dels
principals aiguamolls de la península Ibèrica. El cultiu d’arròs és un dels
factors que permet el manteniment de la humitat i la supervivència de part de
les comunitats biològiques que hi habiten.
A part de l’arròs, els aiguamolls costers i
alguns d’interior han proporcionat sal als humans durant milers d’anys. La sal
ha sigut molt important pel paper que feia en la conservació dels aliments i
per obtenir diversos productes químics.
Als estuaris, el contacte entre l’aigua dolça
del riu i l’aigua marina dóna lloc a un nivell elevat d’elements nutritius per
la reproducció natural i la cria de gambetes, gambes i altres crustacis.
En la menva opinió crec que els aiguamolls són un molt bon lloc per conrear cultius degut a les bones condicions d'humitat, nutrients i salinitat del terra.
Bibliografia: