Una jove índia
guaraní tenia un fill,
el qual no tenia amb
qui jugar, la seva única diversió
era mirar com volaven
els ocells tan lliures i tan amos del cel.
A l’indi li agradava molt enfilar,
pujar als tarongers a menjar les bones taronges. La seva
mare cada vegada
que sortia a treballar li encarregava que no sortís
de la casa, ja que podia venir
un animal salvatge i fer-li mal. Sempre
prometia fer cas, però la major part de
les vegades arribava la mare i no trobava al
seu fill, que atret pel bosc caminava
deambulant per ell.
Un dia el va
castigar fortament amb una
branca i li va
fer prometre no anar més al
bosc. Durant molt temps quan la mare tornava
ell ja era a casa.
Però un dia estava a la part alta d'un taronger mirant el camí per veure
venir la seva mare per baixar corrent, però
no la va veure arribar. Quan la mare va arribar al seu ranxo i no el va
trobar, el va anomenar fort
i el nen la va escoltar, volent baixar tan ràpid,
els seus petits peus van relliscar i va caure a terra. La
mare no va escoltar quan el nen
va caure i en el
mateix moment que va tancar
els seus ulls per sempre, el seu
cos va patir una transformació tal, que es va convertir en un ocell chogüi, com
aquells als quals havia admirat
tant. Sobre el cap de l’índia que esperava
el seu fill, va passar volant i
cantant i se'n va
anar amb tota la bandada de chogüies.
Segons explica la llegenda l’indi convertit en chogüi, ve cada dia a casa,
acompanya la seva mare a la feina
i va als tarongerars
a picotejar les
taronges que són la seva fruita preferida.
En la meva opinió és un llegenda que et demostra que has d’obeïr
a la teva mare perquè si no et passaran coses que no vols, com ara el nen indi
es transforma en ocell i ningú mai sabrà qui és.
.jpg)
.jpg)
.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*){kind=link}